PORTADA / NEWS / BIOGRAFIA / AQUAREL·LES / OLIS / EXPOSICIONS / CRÍTIQUES / BIBLIOGRAFIA / LINKS / EMPORDÀ POBLES / CONTACTE

Biografia

Josep Cruañas neix el 1942 a Maià de Montcal, un petit poble situat a la comarca de la Garrotxa -Girona-. Ben aviat s'interessa per l'art, ja que als 15 anys assisteix a classes de dibuix a l'Escola d'Art de Banyoles, la qual dirigia Joan de Palau. Tres anys després, freqüenta l'estudi del pintor Joan Sibecas a Figueres, personatge que serà essencial en el seu esdevenir pictòric, doncs Sibecas estava considerat com un dels introductors del cubisme a Catalunya, tot i que també conreava l'informalisme, dins de l'apartat espacial, on fragmentava la tela.

El seu recorregut formatiu continua a Barcelona l'any 1961 on s'instal·la, circumstància aquesta, que li permet anar a classes de pintura al natural al Reial Cercle Artístic i Sant LLuc. És evident, doncs, que tot i ser considerat com un artista autodidacta, aquests contactes amb estudis i tallers de dibuix i pintura li serviran de punt de partida per a dedicar-se més tard a la que sempre ha estat la seva passió: la pintura.

A Barcelona es dedica professionalment al món de la publicitat com a grafista, que no deixa de ser una manera creativa de veure el que succeeix, no només de l'entorn seu, sinó que a vegades va més enllà de la pròpia realitat quotidiana. Combina la publicitat amb la pintura durant aquest temps, fins que a principis dels 70 ja s'endinsa completament amb el món de la pintura, tal com es va poder comprovar amb la primera exposició realitzada a nivell col·lectiu a la galeria Mundi Art de Barcelona, i un anys després, però ja individualment a la galeria Ausart de Vic.

Durant la dècada dels 70 s'interessa pels ismes del moment, o sigui, els que li eren més propers, cas de l'abstracció, el surrealisme i l'expressionisme. El fet de que es relacioni amb artistes com Frederic Lloveras, esdevindrà que es vagi apartant d'aquestes tendències i derivi en un impressionisme més personal, encara que el mateix Lloveras, s'inclini cap a una pintura més geomètrica i dibuixística, sense obviar evidentment el color. Precisament referint-se als seus inicis Jordi Rodríguez Amat senyala que Cruañas "entra en una figuració particular d'espais urbans desfigurats", on s'aprecien inclùs edificis enderrocats, fàbriques, etc. És evident doncs, que l'interès pels espais urbans es fa palès des de ben aviat, i fins aleshores segueix sent un dels principals protagonistes en les seves obres.

És el moment d'obrir-se a l'exterior, i per això comença a viatjar per Europa, fet aquest que li permet conèixer diferents indrets, fins aleshores desconeguts per a ell, i que li representarà noves maneres d'entendre i captar la llum i el color. Acompanya a Lloveras en molts d'aquests viatges. Cruañas recorda que quan va estar per primera vegada a Londres, va descobrir "els paisatges nòrdics, les gammes grises i els cels de plom".

Normalment els artistes solen tenir influències, i en el cas de Cruañas no és una excepció, el que succeeix és que no segueix una línia creativa molt determinada, tot i que se l'inclou en l'impressionisme, ell mateix es considera com a "hereu de l'expressionisme i partidari de deixar fluir el que surt de dins meu a l'hora de pintar". Això fa que tingui preferències per pintors com Cézanne, Braque o Stâel, però també per alguns més propers a ell, com per exemple el mateix Lloveras i Juan Alcalde.

Però no serà fins els anys 80 que trobarà el seu espai pictòric, ja que fins aquell moment estava interessat pels ismes predominants en el segle XX, cas de l'abstracció, el surrealisme i l'expressionisme. Això es pot comprovar quan representa els paisatges urbans de diverses ciutats portuàries i marítimes, principalment del nord d'Europa, fruit del seu esperit viatger que li permet observar allò que moltes vegades s'afirma de que només és el propi artista el que sap captar allò que per a la resta dels mortals ens sol passar desapercebut, com per exemple: l'atmosfera, la vaporositat, la nostàlgia, l'ambient...

Una característica que s'ha de destacar de Josep Cruañas és la seva participació en tot allò que es pugui relacionar amb les tertúlies i reunions d'artistes, o més aviat, amb tot tipus de persones interessades en qüestions culturals que serveixen per copsar l'opinió de l'art que es fa al nostre país. És prou conegut que avui dia aquestes xerrades no solen sovintejar , ja que existeixen altres mecanismes per tenir contacte i saber el que s'està fent en qualsevol moment i lloc.

Cruañas va ser un dels fundadors de La Cova del Drac juntament amb Lloveras, Vives Fierro, Barnadas, Morató Aragonés, Sanjuan, Griera, Siches, Rollán, R. Llovet, Agustín del Río i Sarsanedas, entre altres, a banda també d'acudir habitualment a la Penya La Punyalada, situada en el restaurant del mateix nom al Passeig de Gràcia dissortadament desaparegut, on es reunien artistes, crítics, marxants, col·lecionistes, galeristes, etc. També va formar part del denominat Grup del Passeig de Gràcia, provenent dels artistes de la galeria Comas. Tot això indica que sempre li ha preocupat l'opinió dels altres, la qual cosa li serveix a ell també per a superar-se artísticament, i comprovar que l'art, en aquest cas la pintura, es pot representar de moltes maneres, totes elles vàlides, sempre i quan tinguin la qualitat i creativitat necessàries.

Han passat ja més de tres dècades de la seva primera exposició, i en tot aquest temps ha realitzat més d'un centenar d'exposicions entre individuals i col·lectives arreu de Catalunya, com també a la resta de l'Estat. Respecte a l'estranger el seu treball s'ha pogut veure a Sudàfrica, Uruguai, Cuba, Malta, Estats Units Andorra i França. Això indica que el públic valora cada vegada més la seva obra, com també la critica especialitzada.

Cal destacar que ha estat invitat a visitar països com l'Uruguai -1980- i Cuba -1995-, en el que juntament amb altres cinc pintors va realitzar un quadre de grans dimensions per a l'Hotel Nacional de l'Havana.

Durant la dècada dels 70 i 80 participa en diferents concursos de pintura, on obté nombrosos premis, entre ells destaquen el XVIII Premio Internacional Tossa de Pintura Rápida. Tossa de Mar (Girona), 1974 i el Premi "Francisca Salva" dins dels premis "Villa de Palamós" (Girona), 1982. .També cal esmentar que l'any 1994 l'ajuntament del seu poble de naixement, Maià de Montcal, el va anomenar com a Fill Il·lustre de la localitat.

L'any 1993 l'editorial "La Gran Enciclopedia Vasca", dins de la seva col·lecció de "Maestros actuales de la pintura y escultura catalana", va editar un llibre de la seva trajectòria artística, sent els autors Joan Carrera i Elena Maria Morató

La seva obra es troba en museus i fundacions com per exemple el Museu de la Diputació de Barcelona, els museus gironins de Banyoles, Tossa de Mar i Palamós; El Vendrell -Tarragona-, o fora del país cas del Museu Nacional de Bulgaria.

Per definir el seu treball actual, tal com s'ha comentat abans, és podria afirmar que es mou dins d'un impressionisme amb tints abstractes. La seva pintura transmet una vaporositat especial, immersa en una atmosfera molt humida. Tanmateix el gest, i la densitat de la paleta, a més de la intensitat cromàtica de les tonalitats neutres, amb aguaits de cromatisme per destacar alguna part de la composició, són altres de les característiques que creiem essencials en la seva obra. Respecte a la llum, s'aprecia cada vegada més l'interès en mostrar escenes on la lluminositat prevalgui respecte a la idea del clarobscur. La temàtica preponderant, és evident que és el paisatge, tant urbà com rural. Vistes de diferents indrets de Normandia, Paris, Cadaqués, Barcelona, Venècia, Amsterdam o l'Empordà, són habituals en els olis i aquarel·les, dos de les tècniques més emprades per l'artista.


Maia. 1957



LLoveras, Griera, Cruanas y Grau Sala en su estudio de Paris. 1973



El pintor F. Lloveras y Cruanas en Argenton (Francia). 1976



En el taller del escultor Josep Granyer. 1980



Margit Kocsis y Cruanas. 1981



Lloveras, G. Cams, Siches, Rollan, A. Pichot y Cruanas a Cadaques. 1984


Pintando en Honfleur. 1985



B. Sarsanedas, Cruanas y Morató Aragonés, en Venecia. 1987



Rollan, J. Casaus, Cruanas y B. Sarsanedas en Giorgio. 1988



Burano. 1991



Taller de la Virreina. 1997



Con Arquer Buigas en su estudio de Sardanyola. 2006

PORTADA / NEWS / BIOGRAFIA / AQUAREL·LES / OLIS / EXPOSICIONS / CRÍTIQUES / BIBLIOGRAFIA / LINKS / CONTACTE