PORTADA / NEWS / BIOGRAFIA / AQUAREL·LES / OLIS / EXPOSICIONS / CRÍTIQUES / BIBLIOGRAFIA / LINKS / EMPORDÀ POBLES / CONTACTE

Crítiques

 

-“La seva paleta és sòbria, els seus temes senzills, quotidians, humils a vegades. Però són pintura de la millor llei, sense falses brillantors, sense intencions recòndites ni de cap missatge. Són art pur, bell ja que no bonic, per sort seva, no només llueixen com llueix sempre una veritable obra d’art, sinó que són prometedores”.

Antoni Albareda. Catàleg exposició Grup. Barcelona. 1975

 

“Practica un postimpressionisme basat en el vigor medievalista que va il·lustrar Roualt i altres sensuals practicants de l’empastament  suculent i enèrgic”.

Baleares. Palma de Mallorca. 1975

 

“Immers en aquest món podríem dir irreal, la seva obra no la lliga a cap tendència, ni és necessari calentar-se massa el cap per esbrinar allò que hi representa; no perquè formi part del grup de pintors que esplaien  la seva ànima i el seu instint amb figures i formes que cada un hi pot donar el sentit que vulgui, sinó perquè, bo i pintant un fet determinat, el tracta amb tenuïtat, quasi bé superficialment, deixant-hi caure, però, la nota estrident que trenqui la més que possible monotonia que els seus estimats colors grisos la farien palpable”.

Francesc Boqueras. Catàleg exposició Galeria Contrast. Reus. 1976

 

-“Per a Josep Cruañas els temes són només pretextes per a crear formes diferents que màgicament  converteix en expressives matèries. Tal vegada sense proposar-s’ho s’evadeix de la problemàtica de l’hàbitat universal que li preocupa per anar més enllà per oferir en la seva plàstica i amb escassos elements –síntesi perfecta de color, línia i textures- una càrrega d’intencionalitat matèrica”.

Elvira Levy. Catàleg exposició Galeria Dera. Palma de Mallorca. 1977

 

-“Josep Cruañas pinta en Honfleur una i altra vegada des dels verds prats, altejats d’arbres, la blau taca de la “marina” on el Sena s’amplia. Encara que ell manifesti trencar aquesta relació, persistirà amb tot el seu amor”.

Rafael Manzano. Catàleg exposició Galeria Comas. Barcelona. 1981

 

-“Les obres de Cruañas tenen “tema”, representen objectes, paisatges, edificacions existents en la realitat. Però basta dedicar-les una atenció purament estructurals assoleixen en aquests quadres, la sobrietat del món”.

Catáleg exposició col·lectiva de Montevideo. 1981-82

 

“S’ha dit de Cruañas que sacrifica el colorisme i el folklore  per oferir-nos una imatge precisa del que és la cinquena essència d’una vibració emocional”.

R. Perelló. Última Hora. Palma de Mallorca. 1983

 

“Ha portat tan lluny el seu impressionisme Josep Cruañas que es diria un pintor abstracte ordenant les seves taques per a que representin quelcom –en aquest cas paisatges-. Fins a tal punt aquest jove mestre del Grup Passeig de Gràcia sap manejar i dosificar les pinzellades, sense insistir, però aconseguint veladures i qualitats al primer toc”.

J.R. ABC. Madrid. 1984

 

“Un dels guanys importants de Cruañas és conseguir un equilibri en les relacions tonals, harmòniques, sòbries, però amb els reflexes lumínics necessaris, sense caure en opacitats.”

Mª  Àngels Ferrer. Ausona. Vic. 1985

 

“Les masses de color en tons superposats, les veladures, donen a les inicials pintures de Cruañas cert parentiu amb l’abstracció”.

Sempronio. La Vanguardia. 1988

 

“La característica d’aquest pintor és la sobrietat del seu llenguatge”.

Rafael Manzano. El Noticiero Universal. Barcelona. 1989 

 

-“La sobrietat és una de les qualitats fonamentals de l’obra de Cruañas que pertoca principalment al colorit, però que no és aliena al rigor de la composició ni a l’estructura de les formes”.

La Vanguardia. Barcelona. 1989

 

-“Gammes predominantment de grisos sobres les que destaquen unes notes de color ajustades i sàviament contingudes”.

Goya. Madrid. 1991

 

-“Atmosferes mentals, climes cromàtics, matisos dominants, impregnen i envolten els llenços de Cruañas, conferint-li una qualitat particular, estilísticament reconeixible, i contribueixen, de forma evident, a l’èxit d’una obra que és, malgrat la seva densa i auster sobrietat, humanament rica, suggerent i extremadament bella”.

Raafel Kyoga-Berliner. Catàleg exposició Galeria El Claustre. Girona. 1991

 

-“Cruañas sempre ha tingut una sensibilitat i una fascinació especial pel mar, malgrat ser un home de muntanya”.

Martí Gironell. Diari de Girona. Girona. 1994

 

-“És una obra poètica que comunica serenitat”.

Diari de Sabadell.  Sabadell. 1996

 

-“El fet de pintar té la relació amb el de viatjar, activitats que entén d’una forma molt personal, en el sentit d’una recerca, d’”una emoció plàstica”, no pas com un turista”.

C. Gascón. Diari de Sabadell. Sabadell. 1996

 

-“Observador solitari troba en la moderació entonada dels colors un ideal de bellesa”

Josep M. Cadena. Catàleg exposició Galeria Comas. Barcelona. 1998

 

-“Per a ell, l’espai urbà és un lloc personal en el qual aconsegueix plasmar el seu món íntim i personal.”

-“En aquests espais urbans hi trobem gairebé sempre l’aigua”.

-“ Per a ell la pintura ha de suggerir i no pas explicar”.

-“La sobrietat del color ha fet d’ell un artista serè i profund”.

-“La pinzellada i la taca són generades per un gestualisme personal...el gest és un element funcional e la seva pintura”.

Jordi Rodríguez Amat. Catàleg exposició Fundació Rodríguez Amat. 2001

 

-“En els seus quadres trobo una serena confiança”.

Josep M. Cadena. El Periódico. Barcelona. 2004

 

-“Allò que més li interessa és l’arquitectura urbana i l’ambient i atmosfera que es genera al seu voltant”.

-“Si fins fa poc a les seves obres vessaven els grisos i els ocres –colors que potencien la nostàlgia i el romanticisme d’aquests escenaris-, les tonalitats vermelloses i blaves comencen a prendre més relleu”.

Cristina Vila. Diari Empordà. 2004

 

-“Construeix la seva pintura a través de l’obscuritat dels dies grisos i que amenacen pluja”.

Josep M. Cadena. El Periódico. Barcelona. 2005

 

-“Sigui mitjançant l’aquarel·la, o sigui mitjançant l’oli, com és ara el cas. Cruañas transforma el paisatge adequant-lo a les seves necessitats creatives. Amb això no vull afirmar que no pinti el que veu, sinó que les tonalitats grisoses i blavoses tant del cel com dels edificis, es troben més a prop de la seva imaginació que no pas de la pròpia realitat present. És com si la humitat que es desprèn dels canals i dels dies plujosos vagi creant una atmosfera molt especial i que només pugui representar-se gràcies a unes tonalitats neutres”

Ramon Casalé. Catàleg exposició Galeria El Claustre. Girona. 2007
PORTADA / NEWS / BIOGRAFIA / AQUAREL·LES / OLIS / EXPOSICIONS / CRÍTIQUES / BIBLIOGRAFIA / LINKS / CONTACTE